Post Image

Definir el valor de les coses pel preu que tenen és habitual, però és real?

Hi ha moltes particularitats en cada decisió que prenem quan ens disposem a pagar per alguna cosa que cerquem o necessitem, entre elles podríem diferenciar entre aquelles més racionals i altres de no tant. Algunes que destaquen són:

  • El temps, amb doble vessant: temps que es tarda en produir –més ràpid millor, obvi– i caducitat, si està fet en no res però també deixa de ser útil en poc temps el valor que li donem decau.
  • Les opcions i mida ens resulten importants també, quan més gran i variat millor. Per tal de “que no nos falte de ná”. Però, hi ha vegades que, ens sentim perdudes entre mil opcions que no necessitem d’una cosa enorme, vivim saturades d’informació. Saber quines necessitats reals hi ha en un projecte a dia d’avui i, també, intuir quines tindrà en un futur és un repte dels grans. Un repte que acceptem per tal de no produir una cosa massa ajustada ni de passar-nos desenvolupant parts innecessàries que maregen o suposen un sobrecost.
  • L’experiència que ens aporta, viatjar a 850 Km en bus potser molt econòmic però també tediós. Hi ha mitjans que són una fi en si mateixos, viatges que valen la pena per allò que ens han aportat en el camí, però estem ací per a resoldre problemes i donar resposta a necessitats no per a fer poesia. Volem fer 850 Km i volem un viatge agradable.
  • Finalment, per tant, hem de tenir en compte que done resposta al problema o necessitat que se’ns planteja, aquella qüestió per la qual hem començat un procés és important. De vegades, però, tenim sorpreses, quan se’ns presenten plantejaments incorrectes. Un exemple que ens hem trobat de forma reiterada és la necessitat d’un web sense més. El desig de tenir presència en internet sense fer el treball previ de plantejar-nos què i com som, així com què i com volem comunicar normalment es desenvolupa d’una d’aquestes dos maneres:
    • Fer-lo en eixe moment, definir qui i com som des d’allò més bàsic fins a concretar una estructura, un tó, una marca…
    • Entrar al fang i començar un projecte que resultarà en una mala experiència i sí, tindràs un web tal i com demanes, però realment no donarà resposta al problema que tens, només al que planteges. Farem 850 Km sense roba ni sabates, sense maleta.

A més d’aquestes qüestions, que segurament tota persona que comença un projecte es planteja, hi ha una altra cosa que en La Puput valorem molt:

  • L’identitat, com triem el bar al qual anem a prendre una cervesa? Tenim mateix preu per mateixa marca en mateixa ampolla en multitud de llocs, alguns ens fan sentir com a casa i altres no. La roba que portem, la música i fins i tot els electrodomèstics i utilitaris, com el mòbil, la bici i cotxe, tenen un fet que ens fa sentir-los nostres. Dins d’aquest fet podríem parlar també de l’impacte al medi ambient, de gènere i sexe, de consideració i representació de la diversitat humana… Hi ha una part d’expressió relacionada amb els nostres valors quan prenem una decisió.

El valor d’una cosa com el disseny és complex, un concepte que encara estem aprenent, que treballem a diari i intentem desenvolupar junt a aquelles persones amb les quals compartim projectes. Entenem que el valor del disseny és totes aquestes coses ací nomenades: el temps, les funcions, la resolució de problemes i el cost. Però si no tenim un marc per crear valor en el context d’aquests paràmetres, estem disparant a cegues. L’ús que fem al disseny gràfic de la semiòtica, com utilitzem els signes textuals i gràfics per a comunicar un discurs o crear un relat, és social i cultural però a més és personal i té conseqüències. Per posar un exemple, actualment i des de fa mig segle, trobem imatges que de forma reiterada utilitzen representacions d’una dona jove, blanca, infantilitzada i cosificada. Vivim en una societat i cultura on es valoren positivament aquests aspectes i fer ús d’aquest tipus d’imatges suposa perpetuar eixe signe, eixe estereotip. No obstant això, un disseny actual pot resultar en una alternativa, en una resposta diferent que influirà en el context del qual ha sorgit per a canviar-lo.

Proposem, per tant, aplicar estratègies multifacètiques, una manera d’entendre el valor del disseny des de diverses perspectives. Per això, el que volem és oferir productes i serveis que donen suport també a allò més personal i el context, no només a la utilitat, a tota la cadena o xarxa que hi ha entre els dos conceptes en principi més allunyats i més importants:

Podria ser el valor del disseny allò que s’articula de forma responsable, ordenada i equilibrada entre entre la funció i la emoció?

Comments are closed.